Mestra, deixa que l’alumnat t’avaluï

Els docents de sobres coneixem –o ens ensumem- què agrada i què no agrada a l’alumnat de les nostres pràctiques educatives i del nostre tarannà. Amb tot, sempre podem tenir alguna sorpresa. Amb aquesta finalitat he elaborat dues fitxes perquè l'alumnat avaluï la tasca de la seva mestra: una la vaig fer per sisè i l’altra per segon de Primària. A banda, a l’alumnat potser també li agrada això d’”examinar” als profes.

Les dues primeres són  les de segon.

Fitxa de l’avaluació de sisè

1. Primer els demano que hi escriguin aspectes positius i negatius, però no s’hi valen només de negatius. Per cada negatiu, un de positiu. O, fins i tot, podria ser dos de positius per cada negatiu. Però "cada maestrillo..."
   
   
2. El segon exercici de l’avaluació de sisè està inspirat –i gairebé copiat- de l’activitat proposada per Joan Vaello Orts al seu magnífic i recomanable llibre “Cómo dar clases a los que no quieren”. Abans que l’omplin convindria aclarir o consensuar amb el grup què signifiquen alguns dels mots que hi apareixen. Una avaluació ràpida, com apunta Orts, passaria per fer una ullada general a les respostes per veure si s’acosten més cap a la dreta o cap a l’esquerra. Però que quedi clar que, tot i que hi hagi una banda de la graella que sembla que aculli els adjectius negatius, sota el meu punt de vista no sempre és així. Per exemple, el fet que et considerin tradicional no té per què dur connotacions negatives.
   
   En una altre ordre de coses, si algú de forma sistemàtica marca tot de creuetes negatives potser caldrà desestimar la seva opinió o parlar amb ell si ha escrit el seu nom. En el meu cas els vaig dir que no calia que escrivissin el nom (evidentment, perquè se sentissin més lliures).
   
   
3. A l’últim punt, demano als alumnes que recomanin algun web. Sé que no té a veure amb l’avaluació, però sempre podem aprendre eines d’internet que ens facin servei. 

Malgrat vaig passar la prova a sisè, ben podria servir per cinquè de primària, o per primer o segon de la ESO. En tot cas, com que és un document word, sempre el podeu editar al vostre gust i/o necessitats. Penseu que passo aquestes proves al finalitzar la substitució (i fins ara han estat curtes). No sé ben bé com i quan ho faria si treballés tot el curs. Potser, al final del primer trimestre seria un bon moment ;-)

Avaluació sisè

Fitxa de l’avaluació de segon

També la vaig passar al final de la substitució. Em va servir per confirmar el negatiu, i tanmateix, per sorprendre’m amb el positiu. Potser interessa més el dibuix que fan que no els comentaris. Ha de ser un dibuix en què mestra i alumnx apareguin junts.

Avalució segon

Si us interessa l’entrada i les activitats, us deixo compartir per xarxes i fer likes... però només perquè sou vosaltres ;-P Gràcies.

I com sempre, la previsualització del document enganya. Quan es descarrega es veu millor!

Estimacions

Vaig conèixer l’activitat que us presento a continuació a una substitució de segon de Primària, però també es feia als cursos de primer i d’Infantil. L’objectiu de la tasca cerca que l’alumnat incrementi l’atenció i la concentració, i, en concret, que reconegui i compti de forma visual i en un breu lapse de temps quants elements hi ha dibuixats a una vintena de làmines. Clar que també pot servir per practicar l’escriptura dels números. L’exercici, de freqüència quasi diària, va ser ideat per un matemàtic.

Una mostra de les làmines.

Per poder traslladar aquesta activitat a futurs grups, he dissenyat 85 làmines amb diferents agrupacions d’animals: des d’un de sol, fins a conjunts de 12, però és probable que hagi d’afegir de nous quan la quantitat d’elements a comptar es quedi curta.

Com avançava, es tracta que l’alumnat copsi d’una ullada quants objectes hi ha al foli que la docent presenta al grup. Segons la meva experiència, si a la làmina apareixen pocs animals –cinc a tot estirar-, només cal ensenyar-la com a molt un segon; una mica més, si se sobrepassa aquesta quantitat. Penseu que la substitució la vaig fer durant les tres primeres setmanes de novembre.

L’alumnat disposa d’una graella per apuntar el resultat. Una tirallonga de 20 estimacions ocuparà cinc files i quatre columnes, i, per tant, en cinc dies s’esgotarà una graella. Millor fer fotocòpies per les dues cares.

Un cop fet l’exercici, el repassava en veu alta i cada nena i nen el corregia. Després, preguntava quants havien fet totes les estimacions bé, quants s’havien equivocat només en una, o quants en dues o tres... (no recordo més de tres equivocacions i només algun cop). En total, l’activitat no dura més de cinc o sis minuts.

Quan vaig adonar-me que tothom les feia bé, vaig apujar el nombre d’elements. Al principi de la substitució, el nombre d’objectes només arribava a set com a màxim –i mai mostrava menys de tres-, però al final alguna de les fitxes ja en contenia 10.

Per si voleu fer làmines amb més de 12 elements heu de saber que les il·lustracions dels animals pertanyen a Vladimir Zúñiga. Si algú usa l’activitat ja em dirà què tal li funciona. Ah!, les làmines estaven plastificades perquè se sostinguessin millor, però també pot servir ficar-les a dins d’un portafoli.

Les previsualitzacions dels documents (graelles i làmines), potser no es veuen bé, però després, quan es descarreguen, sí.