miércoles, 10 de diciembre de 2014

Mestra, deixa que l’alumnat t’avaluï

Els docents de sobres coneixem –o ens ensumem- què agrada i què no agrada a l’alumnat de les nostres pràctiques educatives i del nostre tarannà. Amb tot, sempre podem tenir alguna sorpresa. Amb aquesta finalitat he elaborat dues fitxes perquè l'alumnat avaluï la tasca de la seva mestra: una la vaig fer per sisè i l’altra per segon de Primària. A banda, a l’alumnat potser també li agrada això d’”examinar” als profes.

Les dues primeres són  les de segon.

Fitxa de l’avaluació de sisè
  1. Primer els demano que hi escriguin aspectes positius i negatius, però no s’hi valen només de negatius. Per cada negatiu, un de positiu. O, fins i tot, podria ser dos de positius per cada negatiu. Però "cada maestrillo..."

  2. El segon exercici de l’avaluació de sisè està inspirat –i gairebé copiat- de l’activitat proposada per Joan Vaello Orts al seu magnífic i recomanable llibre “Cómo dar clases a los que no quieren”. Abans que l’omplin convindria aclarir o consensuar amb el grup què signifiquen alguns dels mots que hi apareixen. Una avaluació ràpida, com apunta Orts, passaria per fer una ullada general a les respostes per veure si s’acosten més cap a la dreta o cap a l’esquerra. Però que quedi clar que, tot i que hi hagi una banda de la graella que sembla que aculli els adjectius negatius, sota el meu punt de vista no sempre és així. Per exemple, el fet que et considerin tradicional no té per què dur connotacions negatives.

    En una altre ordre de coses, si algú de forma sistemàtica marca tot de creuetes negatives potser caldrà desestimar la seva opinió o parlar amb ell si ha escrit el seu nom. En el meu cas els vaig dir que no calia que escrivissin el nom (evidentment, perquè se sentissin més lliures).

  3. A l’últim punt, demano als alumnes que recomanin algun web. Sé que no té a veure amb l’avaluació, però sempre podem aprendre eines d’internet que ens facin servei. 
Malgrat vaig passar la prova a sisè, ben podria servir per cinquè de primària, o per primer o segon de la ESO. En tot cas, com que és un document word, sempre el podeu editar al vostre gust i/o necessitats. Penseu que passo aquestes proves al finalitzar la substitució (i fins ara han estat curtes). No sé ben bé com i quan ho faria si treballés tot el curs. Potser, al final del primer trimestre seria un bon moment ;-)

Avaluació sisè


Fitxa de l’avaluació de segon

També la vaig passar al final de la substitució. Em va servir per confirmar el negatiu, i tanmateix, per sorprendre’m amb el positiu. Potser interessa més el dibuix que fan que no els comentaris. Ha de ser un dibuix en què mestra i alumnx apareguin junts.



Si us interessa l’entrada i les activitats, us deixo compartir per xarxes i fer likes... però només perquè sou vosaltres ;-P Gràcies.

I com sempre, la previsualització del document enganya. Quan es descarrega es veu millor!

2 comentarios:

Vivències d'una mestra dijo...

Està super bé que els alumnes t'avaluin. Fa por... bueno penso que als infants tampoc els agrada que els posin una nota. Però una critica constructiva va bé i de cara a la funció docent ajuda a millorar metodes i estategies. El fet de que l'infant pugi proposar ell eines per utilitzar a l'aula és molt possitiu. Jo crec que aquesta avuació s'hauria de fer en TOTS els cursos des de P3 fins a finalitzar els.estudis... perquè hi ha gent de 40 anys que els fas una critica construtiva o una reflexió i salten a la defensiva quan en realitat el què vols fer és ajudar a millorar.

Jo estic a favor de les avaluacions als docents!

Felipe Blasco dijo...

Hola, Vivències d’una mestra! Abans de tot, gràcies per comentar.

Com ja dic al post, avaluar-nos ja ho fan els nanos de diverses maneres (comentaris, actituds, etc) i ja ens n’adonem a través de l’observació. Fins i tot, a través del nostre sentir; almenys, en el meu cas, si jo m’avorreixo és molt probable que ells també (amb això no vull dir que tots els ensenyaments i/o aprenentatges hagin de ser divertits). Que m’agradaria que tots fossin engrescadors, motivadors, etc?, aquesta és la tendència, però no sempre per diverses raons hi pots arribar.

Coincideixo del tot amb tu que una de les funcions de l’avaluació de la mestra passa per millorar la pràctica educativa. Però també la resta de les avaluacions; i en fi, tota la pràctica docent. Per això, miro molt d’aprendre de les escoles per on passo i miro també de preguntar i demanar consell els que tenen més experiència -i els que no en tenen tanta- a veure com fan i desfan. He trobat grans aportacions de mestres més joves que jo –glups!, rondo la quarantena a què et refereixes- i de més grans, i a tots els hi estic molt agraït. I, evidentment, no sempre tot em va bé, encara que als companys que ho han compartit sí.

Un plaer parlar amb tu, Vivències. Si vols, pots apuntar-te a la pàgina que tinc de Recursos Educatius al Facebook, allà convido tothom a enllaçar aquells recursos, estratègies o experiències que ens puguin ajudar a passar-ho millor.

Una abraçada!

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

Ara a la portada

  • Primeres paraules, unes fitxes - *Cinc fitxes per a treballar la lectoescriptura a Infantil o Inicial.* Hi ha tres de semblants i dues de diferents. Les semblants són més fàcils, tot i que...
    Hace 1 semana