viernes, 26 de junio de 2015
Govern de Catalunya i organització territorial de Catalunya i Espanya.
Fitxa/control sobre el Govern de Catalunya, i l'organització territorial de Catalunya i Espanya. Per a cinquè.
jueves, 25 de junio de 2015
Bingo sobre el Govern de Catalunya
Un bingo sobre el Govern de Catalunya, el Parlament i l'organització territorial de Catalunya i Espanya. Per a cinquè.
Funció de nutrició
Una activitat sobre la funció de nutrició. En el fons, no es tracta res més que d'unir preguntes i respostes. El que passa és que el full de preguntes el té un alumne, i el de respostes un altre. Entre tots dos, han de buscar la resposta i/o pregunta corresponent. Poden escriure les preguntes i/o respostes o marcar-les només amb la lletra o número que pertoqui en cada cas.
A continuació, la relació correcta de preguntes i respostes:
A continuació, la relació correcta de preguntes i respostes:
martes, 23 de junio de 2015
Fitxa català calaix de sastre
En aquesta fitxa feta per a cinquè es treballa:
- La essa sorda i sonora
- Finals de paraula amb p/b, t/d, g/c
- Els diftongs i dígrafs
- La separació sil·làbica
- Els determinants
- I les frases fetes.
Els vertebrats
Preguntes sobre els vertebrats. Aquesta fitxa estava pensada per a passar-la com a control a cinquè de Primària, però al final no la vaig usar. Potser a algú li fa servei.
Aquesta altra fitxa estava pensada per a una recerca inicial, però també podria servir per a una avaluació inicial, o per a exercicis durant la fase de desenvolupament.
Animals vertebrats
Uns mots encreuats i una sopa de lletres sobre animals vertebrats, per a cinquè de Primària.
lunes, 22 de junio de 2015
Unitats de mesura: longitud i pes
Dos controls d'unitats de mesura -longitud i pes- per a cinquè de Primària. Estan elaborats a partir de guies didàctiques i exercicis propis.
viernes, 9 de enero de 2015
Campionat de paraules
La següent activitat la vaig desenvolupar arran d’un petit truc que utilitzo alguna vegada per atraure l’atenció de grups que no conec i a les aules dels quals haig d’entrar, bé per fer una guàrdia o bé un suport i encara no hi és la tutora. Normalment, l’he usat a primer, segon i, com a molt, a tercer. He dit un truc? Bé, de ben segur que és una senzilla estratègia que l’heu usada algun cop.
La cosa va així. Entro a l’aula. Dispersió generalitzada. Els desafio. Per exemple, els explico que m’han dit que saben comptar molt bé o, al contrari, que no en saben gens... I així compten des del primer fins a l’últim de l’u al 25, o fins al nombre d’alumnes que hi hagi en aquell moment (cada nena un número, i passa al següent). També els hi proposo comptar de dos en dos o a l’inrevés, del 25 a l’u.
Una altra alternativa és que diguin en veu alta paraules que comencin per una lletra, per veure quantes en sap tot el grup en un minut. Va ser en una substitució de segon que vaig sistematitzar aquesta darrera proposta. Per fer-ho, vaig elaborar una graella en din-a3 amb totes les lletres de l’abecedari (descarregar aquí). Només jugàvem quan ells volien. En cosa de dos o tres minuts està enllestit.
Possibles finalitats educatives del joc:
Aspectes a tenir present:
Gràcies per l’atenció i el vostre temps. Bon any!
La cosa va així. Entro a l’aula. Dispersió generalitzada. Els desafio. Per exemple, els explico que m’han dit que saben comptar molt bé o, al contrari, que no en saben gens... I així compten des del primer fins a l’últim de l’u al 25, o fins al nombre d’alumnes que hi hagi en aquell moment (cada nena un número, i passa al següent). També els hi proposo comptar de dos en dos o a l’inrevés, del 25 a l’u.
Una altra alternativa és que diguin en veu alta paraules que comencin per una lletra, per veure quantes en sap tot el grup en un minut. Va ser en una substitució de segon que vaig sistematitzar aquesta darrera proposta. Per fer-ho, vaig elaborar una graella en din-a3 amb totes les lletres de l’abecedari (descarregar aquí). Només jugàvem quan ells volien. En cosa de dos o tres minuts està enllestit.
Possibles finalitats educatives del joc:
- Incitar-los a pensar paraules que comencin per una lletra (en el cas que sigui una de difícil, que la paraula contingui la lletra), per veure quantes en saben. També es pot comparar el resultat entre lletres diferents o, si s’acaba tota una tongada de l’abecedari (una columna), començar una altra i avaluar si en saben més. Però tampoc no és un aspecte important. He de dir que, en el meu cas, no vaig fer més que sis lletres, però és possible que durant tot un curs es puguin fer diverses voltes, no ho sé. En tot cas, en la graella, hi ha quatre columnes, per quatre rondes.
- Nou vocabulari. En aquest sentit, podien preguntar els familiars per conèixer paraules noves que comencessin per la lletra següent que treballaríem. Una altra possibilitat és que cadascú busqui alguna paraula al diccionari i hagi d’explicar després el seu significat als companys (potser, per més grans).
- Lletra lligada. Al costat de la quantitat de paraules dites pel grup, un encarregat –el mateix que està atent comptant les paraules mentre es juga la partida- ha d’escriure la lletra en qüestió, però amb tipografia lligada. Com que amb el grup que vaig fer la substitució alguns començaven a escriure amb lletra lligada, em va semblar una bona manera perquè els que volguessin escriguessin amb lletra lligada.
- Sumes. Es podrien sumar les quantitats de lletres aconseguides. No ho vaig fer.
- Atenció i concentració. Una nena o dues han de recomptar les paraules.
- Respecte pel proïsme. Escoltar els companys. En aquest cas, amb l’afegit que cal evitar paraules repetides.
 |
| Part de la graella dina-3. |
Aspectes a tenir present:
- Cal un encarregat per comptar paraules, o, fins i tot, dos, i aleshores fer la mitjana, si no us en refieu només d’un.
- L’alumnat ha d’estar atent perquè no es repeteixin paraules.
- La mestra que controli el minut.
- No tothom ha de dir paraules. Només els que aixequin la mà. Bé, però això com vulgueu, of course. Aconsello que l’activitat sigui voluntària, perquè s’acosti més a la idea de joc. Si funciona bé, si no, es pot deixar la graella sense omplir tants dies com es vulgui.
- Tot i que no ho vaig dur a terme, hi ha la possibilitat que, a banda de la graella de din-a3, cada nena disposi d’una fitxa similar en què hagi d’omplir els resultats de cada lletra, així com escriure-la. Si opteu per aquesta via, aquí hi és el din-a4.
Gràcies per l’atenció i el vostre temps. Bon any!
miércoles, 10 de diciembre de 2014
Mestra, deixa que l’alumnat t’avaluï
Els docents de sobres coneixem –o ens ensumem- què agrada i què no agrada a l’alumnat de les nostres pràctiques educatives i del nostre tarannà. Amb tot, sempre podem tenir alguna sorpresa. Amb aquesta finalitat he elaborat dues fitxes perquè l'alumnat avaluï la tasca de la seva mestra: una la vaig fer per sisè i l’altra per segon de Primària. A banda, a l’alumnat potser també li agrada això d’”examinar” als profes.
Fitxa de l’avaluació de sisè
Avaluació sisè
Fitxa de l’avaluació de segon
També la vaig passar al final de la substitució. Em va servir per confirmar el negatiu, i tanmateix, per sorprendre’m amb el positiu. Potser interessa més el dibuix que fan que no els comentaris. Ha de ser un dibuix en què mestra i alumnx apareguin junts.
Si us interessa l’entrada i les activitats, us deixo compartir per xarxes i fer likes... però només perquè sou vosaltres ;-P Gràcies.
I com sempre, la previsualització del document enganya. Quan es descarrega es veu millor!
 |
| Les dues primeres són les de segon. |
Fitxa de l’avaluació de sisè
- Primer els demano que hi escriguin aspectes positius i negatius, però no s’hi valen només de negatius. Per cada negatiu, un de positiu. O, fins i tot, podria ser dos de positius per cada negatiu. Però "cada maestrillo..."
- El segon exercici de l’avaluació de sisè està inspirat –i gairebé copiat- de l’activitat proposada per Joan Vaello Orts al seu magnífic i recomanable llibre “Cómo dar clases a los que no quieren”. Abans que l’omplin convindria aclarir o consensuar amb el grup què signifiquen alguns dels mots que hi apareixen. Una avaluació ràpida, com apunta Orts, passaria per fer una ullada general a les respostes per veure si s’acosten més cap a la dreta o cap a l’esquerra. Però que quedi clar que, tot i que hi hagi una banda de la graella que sembla que aculli els adjectius negatius, sota el meu punt de vista no sempre és així. Per exemple, el fet que et considerin tradicional no té per què dur connotacions negatives.
En una altre ordre de coses, si algú de forma sistemàtica marca tot de creuetes negatives potser caldrà desestimar la seva opinió o parlar amb ell si ha escrit el seu nom. En el meu cas els vaig dir que no calia que escrivissin el nom (evidentment, perquè se sentissin més lliures). - A l’últim punt, demano als alumnes que recomanin algun web. Sé que no té a veure amb l’avaluació, però sempre podem aprendre eines d’internet que ens facin servei.
Fitxa de l’avaluació de segon
També la vaig passar al final de la substitució. Em va servir per confirmar el negatiu, i tanmateix, per sorprendre’m amb el positiu. Potser interessa més el dibuix que fan que no els comentaris. Ha de ser un dibuix en què mestra i alumnx apareguin junts.
Si us interessa l’entrada i les activitats, us deixo compartir per xarxes i fer likes... però només perquè sou vosaltres ;-P Gràcies.
I com sempre, la previsualització del document enganya. Quan es descarrega es veu millor!
martes, 2 de diciembre de 2014
Estimacions
Vaig conèixer l’activitat que us presento a continuació a una substitució de segon de Primària, però també es feia als cursos de primer i d’Infantil. L’objectiu de la tasca cerca que l’alumnat incrementi l’atenció i la concentració, i, en concret, que reconegui i compti de forma visual i en un breu lapse de temps quants elements hi ha dibuixats a una vintena de làmines. Clar que també pot servir per practicar l’escriptura dels números. L’exercici, de freqüència quasi diària, va ser ideat per un matemàtic.
Per poder traslladar aquesta activitat a futurs grups, he dissenyat 85 làmines amb diferents agrupacions d’animals: des d’un de sol, fins a conjunts de 12, però és probable que hagi d’afegir de nous quan la quantitat d’elements a comptar es quedi curta.
Com avançava, es tracta que l’alumnat copsi d’una ullada quants objectes hi ha al foli que la docent presenta al grup. Segons la meva experiència, si a la làmina apareixen pocs animals –cinc a tot estirar-, només cal ensenyar-la com a molt un segon; una mica més, si se sobrepassa aquesta quantitat. Penseu que la substitució la vaig fer durant les tres primeres setmanes de novembre.
L’alumnat disposa d’una graella per apuntar el resultat. Una tirallonga de 20 estimacions ocuparà cinc files i quatre columnes, i, per tant, en cinc dies s’esgotarà una graella. Millor fer fotocòpies per les dues cares.
Un cop fet l’exercici, el repassava en veu alta i cada nena i nen el corregia. Després, preguntava quants havien fet totes les estimacions bé, quants s’havien equivocat només en una, o quants en dues o tres... (no recordo més de tres equivocacions i només algun cop). En total, l’activitat no dura més de cinc o sis minuts.
Quan vaig adonar-me que tothom les feia bé, vaig apujar el nombre d’elements. Al principi de la substitució, el nombre d’objectes només arribava a set com a màxim –i mai mostrava menys de tres-, però al final alguna de les fitxes ja en contenia 10.
Per si voleu fer làmines amb més de 12 elements heu de saber que les il·lustracions dels animals pertanyen a Vladimir Zúñiga. Si algú usa l’activitat ja em dirà què tal li funciona. Ah!, les làmines estaven plastificades perquè se sostinguessin millor, però també pot servir ficar-les a dins d’un portafoli.
Les previsualitzacions dels documents (graelles i làmines), potser no es veuen bé, però després, quan es descarreguen, sí.
 |
| Una mostra de les làmines. |
Per poder traslladar aquesta activitat a futurs grups, he dissenyat 85 làmines amb diferents agrupacions d’animals: des d’un de sol, fins a conjunts de 12, però és probable que hagi d’afegir de nous quan la quantitat d’elements a comptar es quedi curta.
Com avançava, es tracta que l’alumnat copsi d’una ullada quants objectes hi ha al foli que la docent presenta al grup. Segons la meva experiència, si a la làmina apareixen pocs animals –cinc a tot estirar-, només cal ensenyar-la com a molt un segon; una mica més, si se sobrepassa aquesta quantitat. Penseu que la substitució la vaig fer durant les tres primeres setmanes de novembre.
L’alumnat disposa d’una graella per apuntar el resultat. Una tirallonga de 20 estimacions ocuparà cinc files i quatre columnes, i, per tant, en cinc dies s’esgotarà una graella. Millor fer fotocòpies per les dues cares.
Un cop fet l’exercici, el repassava en veu alta i cada nena i nen el corregia. Després, preguntava quants havien fet totes les estimacions bé, quants s’havien equivocat només en una, o quants en dues o tres... (no recordo més de tres equivocacions i només algun cop). En total, l’activitat no dura més de cinc o sis minuts.
Quan vaig adonar-me que tothom les feia bé, vaig apujar el nombre d’elements. Al principi de la substitució, el nombre d’objectes només arribava a set com a màxim –i mai mostrava menys de tres-, però al final alguna de les fitxes ja en contenia 10.
Per si voleu fer làmines amb més de 12 elements heu de saber que les il·lustracions dels animals pertanyen a Vladimir Zúñiga. Si algú usa l’activitat ja em dirà què tal li funciona. Ah!, les làmines estaven plastificades perquè se sostinguessin millor, però també pot servir ficar-les a dins d’un portafoli.
Les previsualitzacions dels documents (graelles i làmines), potser no es veuen bé, però després, quan es descarreguen, sí.
martes, 25 de noviembre de 2014
Introducció a les tècniques d’estudi
Aquesta tutoria la vaig planificar per a una sessió de tres quarts d’hora a sisè de primària.
Primer de tot, arrencava amb una activitat exploratòria en què de forma individual l’alumnat havia de respondre aquest test. Com que sovint no és possible disposar d’ordinadors per a tot un grup, vaig copiar les preguntes en un word (avís: quan es descarrega el disseny millora!) i els nanos les havien de respondre en paper (adjunto també el full de respostes perquè s’autocorregeixin ells).
Després, vaig passar-los aquesta presentació amb diversos punts a tenir present a l’hora de posar-se a estudiar. El PDF el vaig fer a partir de diverses webs.
Un cop repassats i ampliats els punts, havien de dir quins eren els factors que més importància tenien a cadascun dels apartats. (Una altra opció, que no vaig tirar endavant per manca de temps, passava perquè primer debatessin en petit grup quins eren els factors i tècniques d'estudi claus i, després, posessin en comú en gran grup els resultats per veure en quin grau coincidia el parer de tothom).
Finalment, també em va semblar interessant que compartissin amb el gran grup tècniques d’estudi provades per ells i que els hi haguessin anat bé.
Primer de tot, arrencava amb una activitat exploratòria en què de forma individual l’alumnat havia de respondre aquest test. Com que sovint no és possible disposar d’ordinadors per a tot un grup, vaig copiar les preguntes en un word (avís: quan es descarrega el disseny millora!) i els nanos les havien de respondre en paper (adjunto també el full de respostes perquè s’autocorregeixin ells).
Després, vaig passar-los aquesta presentació amb diversos punts a tenir present a l’hora de posar-se a estudiar. El PDF el vaig fer a partir de diverses webs.
Un cop repassats i ampliats els punts, havien de dir quins eren els factors que més importància tenien a cadascun dels apartats. (Una altra opció, que no vaig tirar endavant per manca de temps, passava perquè primer debatessin en petit grup quins eren els factors i tècniques d'estudi claus i, després, posessin en comú en gran grup els resultats per veure en quin grau coincidia el parer de tothom).
Finalment, també em va semblar interessant que compartissin amb el gran grup tècniques d’estudi provades per ells i que els hi haguessin anat bé.
jueves, 23 de octubre de 2014
Esquemes
Els esquemes tenen diverses finalitats. Entre d’altres:
Per això considero que el procés de composició d’un esquema és útil pels estudiants. Es pot treballar tant a tutoria, com a tècnica d’estudi, com a llengua o taller d’escriptura.
En un curs de sisè l’he usat per sintetitzar un apartat d’un tema de Naturals. I he fet veure l’alumnat que l’esquema no apareix del no res. Ben al contrari, que hi ha un procés i que del primer esbós a l’esquema final pot haver-hi diferències.
De fet, en l’esquema que us enllaço a continuació, i que precisament tracta sobre els esquemes, vaig afegir imatges sobre dos esbossos previs del mateix esquema, perquè s’adonessin que també el mestre no escriu els esquemes a la primera. Alhora, perquè veiessin també que el mateix procés provoca que apareguin noves idees que em fan replantejar l’estructura, el disseny i el contingut del mateix.
Bé, aquí teniu l’esquema que vaig confeccionar per treballar, justament, com fer un esquema. He de dir que, pels de sisè, més que una tasca en profunditat, va ser una activitat de repàs. Espero que algú li faci servei.
- Extreure idees i conceptes clau d’una unitat o text.
- Ajuden a estudiar perquè faciliten la comprensió i la memorització.
- Poden servir per explorar idees o extreure’n de noves sobre un determinat contingut.
- Etc
Per això considero que el procés de composició d’un esquema és útil pels estudiants. Es pot treballar tant a tutoria, com a tècnica d’estudi, com a llengua o taller d’escriptura.
En un curs de sisè l’he usat per sintetitzar un apartat d’un tema de Naturals. I he fet veure l’alumnat que l’esquema no apareix del no res. Ben al contrari, que hi ha un procés i que del primer esbós a l’esquema final pot haver-hi diferències.
De fet, en l’esquema que us enllaço a continuació, i que precisament tracta sobre els esquemes, vaig afegir imatges sobre dos esbossos previs del mateix esquema, perquè s’adonessin que també el mestre no escriu els esquemes a la primera. Alhora, perquè veiessin també que el mateix procés provoca que apareguin noves idees que em fan replantejar l’estructura, el disseny i el contingut del mateix.
Bé, aquí teniu l’esquema que vaig confeccionar per treballar, justament, com fer un esquema. He de dir que, pels de sisè, més que una tasca en profunditat, va ser una activitat de repàs. Espero que algú li faci servei.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
